UNMDP > Facultad de Humanidades > Publicaciones > Revistas

 

CELEHIS : Revista del Centro de Letras Hispanoamericanas - Año de inicio: 1991 - Periodicidad: 2 por año
https://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/celehis - ISSN 0328–5766 (impresa) - ISSN 2313-9463 (en línea)

Las mujeres de la Corte en el siglo XVI: espacio cultural y de escritura

Llúcia Martín Pascual

Resumen


La Corte es un espacio cultural y de escritura en el que las damas pueden ser las protagonistas. Por una parte, la corte es un espacio íntimo, apto para la correspondencia entre mujeres, por otro, es un espacio festivo en el que las damas intervienen con breves poesías o revelan su bagaje cultural. El primer espacio íntimo está representado por Estefanía de Requesens y su intercambio epistolar con su madre, Hipólita Roís de Liori, en su lengua natal, el catalán, en el que cuenta su vida en la corte del Emperador Carlos V. Por otra parte, en la Valencia del siglo XVI, fue importante la corte de la Reina Germana y de su esposo, el Duque de Calabria, virreyes de Valencia. Este espacio cortesano, festivo y cultural se refleja muy adecuadamente en la obra de Luis de Milán, El Cortesano (1561), donde las damas tienen también su papel y se muestran como señoras cultas, lo que apreciamos en sus conversaciones, en sus lecturas y, en escasas ocasiones, en sus intervenciones poéticas.


Texto completo:

PDF

Referencias


Ahumada Batlle, Eulàlia de (2003). Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens. València: Publicacions de la Universitat de València.

Ahumada Batlle, Eulàlia de (2001). “L’Epistolari d’Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós (Arxiu del Palau, s. XVI)”. En Caplletra, n°31. 25-40.

Cahner, Max (1978). Espistolari del Renaixement, 2 vols. València: Albatros

Castaño Santos, Soledad (2023). Arte y fiesta de la palabra en El Cortesano (1561) de Luis Milán: crónica, diálogo, poesía y espectáculo teatral. Tesis dirigida por el Dr. Rafael Beltran Llavador. Universitat de València.

Cruz, Anne J. (2019). “Si no fuere tu hija ilustre: Women Writers’ Social Status in Early Modern Spain”. En Cuadernos de Historia Moderna, n°44, vol.2. 345-362.

Devesa i Jordà, Francesc (2024). Cartes i salut al segle XVI. Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens. València: Publicacions de la Universitat de València.

García Sánchez, María Dolores (2019). Edición y estudio de El Cortesano de Luis de Milán. Tesis doctoral dirigida por Mª Esther Borrego Gutiérrez i Mª Inmaculada Osuna Rodríguez. Universidad Complutense de Madrid.

Guisado, Maite (1985). L’epistolari d’Estefania de Requesens. Tesis de licenciatura. Barcelona: Universidad de Barcelona.

Guisado, Maite (1987). Cartes intimes d’una dama catalana del segle XVI: epistolari a la seva mare la Comtessa de Palamós. Barcelona: La Sal.

López-Rios, Santiago (2008). “La educación de Fernando de Aragón, duque de Calabria, durante su infancia y juventud (1488-1502)”. En Nicasio Salvador Miguel y Cristina Moya García (eds.). La literatura en la época de los Reyes Católicos. Madrid, Iberoamericana-Vervuert.

Massip, Francesc J. (2020). Comedia de corte. «La vesita» de Juan Fernández de Heredia. Poeta y caballero valenciano. Salamanca: SEHL / SEMYR.

Milán, Luis de (2010). El cortesano, edición de Vicent J. Escartí, València: Institució Alfons el Magnànim.

Pérez Samper, M. Ángeles (2025). “Estefanía de Requesens, una noble poderosa en la corte imperial”. En Revista de historia Jerónimo de Zurita, n°103. 15-38.

Pérez Toribio, M. (2011). “From Mother to Daughter: Educational Lineage in the correspondence between the Countess of Palamòs and Estefania de Requesens”. En M. Hernandez, ed. Women's literacy in early modern spain and the new world. London: Routledge. 59-77. https://doi.org/10.4324/9781315546513.

Roís de Corella, Joan (2020). Lo Cartoixà, Estudi, edició i notes a cura de Vicent Garcia Peris, Jordi Oviedo Seguer, Joan Maria Furió Vayà i Josep Antoni Aguilar Àvila. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Romeu i Figueras, J. (1999). Assaigs de literatura valenciana del Renaixement. Alacant: Universitat d’Alacant / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Sánchez Palacios, Esmeralda (2015). Confluència de gèneres a El Cortesano de Lluís de Milà (València, 1561). Tesis dirigida por Josep Solervicens. Universitat de Barcelona.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.



Copyright (c) 2026 CELEHIS : Revista del Centro de Letras Hispanoamericanas

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.





CELEHIS : Revista del Centro de Letras Hispanoamericanas

Facultad de Humanidades - Universidad Nacional de Mar del Plata.
Correo electrónico: revistacelehis@gmail.com | 
Web: http://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/celehis
ISSN 0328–5766 (Versión impresa)
ISSN 2313-9463 (Versión en línea)

La Dirección no se responsabiliza por las opiniones vertidas en los artículos firmados.
Los derechos de reproducción o traducción de los artículos son reservados.

Por correspondencia y/o canje dirigirse a: Departamento de Letras | Funes 3350 | (B7602AYL) Mar del Plata | Argentina

Licencia de Creative Commons Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional




Indizada en:

        
         
          


Evaluada por:
Logo Latindex

Forma parte de:

ABCL