UNMDP > Facultad de Humanidades > Publicaciones > Revistas

 

Magallánica : revista de historia moderna - Año de inicio: 2014 - Periodicidad: 2 por año
http://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/magallanica - ISSN 2422-779X (en línea)

La reconfiguración del espacio político catalán a partir de 1652: ¿hacia un constitucionalismo más ficticio que real?

Ricard Torra I Prat

Resumen


El objetivo de nuestro trabajo es el estudio del nuevo marco constitucional por el que se rigieron las instituciones catalanas a partir del retorno a la obediencia de Felipe IV, en 1652. Partiendo de la merced de conservación de las constituciones concedida por Felipe IV en 28 de enero de 1653 -entendida esta como el pilar fundamental del nuevo orden constitucional-, analizamos las relaciones entre visitadores del General y diputados. Con ello, queremos constatar la asunción de unas nuevas reglas en las que el monarca pasa de no ser contemplado como parte en las disputas jurisdiccionales (primera mitad del siglo XVII), a ser aceptado como un juez e interlocutor válido en ellas. En definitiva, es a partir del día a día de ambas instituciones que veremos plasmado un orden constitucional que será vigente hasta las Cortes de 1701-1702.


Palabras clave


constitucionalismo; Generalitat; Visita del General; Historia Institucional; Historia Política.

Texto completo:

PDF

Referencias


Fuentes primarias

Capítols del General del Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló y Cerdanya, fets en las Corts celebrades en lo Monestir de Sant Francesch de Barcelona, per la S.C.R.M. del Rey nostre senyor Don Phelip IV de Aragó y V de Castella, per lo redrés del General y Casa de la Deputació, en los anys MDCCI y MDCCII, Joan Pau Martí, Barcelona, (1702).

Capítols per lo redrés del General y Casa de la Deputació de Cathalunya, fets en las Corts celebrades en lo Monestir de Sant Francesch de Barcelona per la S. C. R. M. del Sereníssim Senyor Rey Don Felip II de Aragó y III de Castella, en lo any 1599, Rafel Figueró, Barcelona, (1704).

Constitutions fetes per la S.C.R. Magestat del Rey don Phelip Segon, Rey de Castella, de Aragó, etc. en la primera Cort celebrà als cathalans en la ciutat de Barcelona en lo Monastir de S. Francesch en lo any 1599, Gabriel Graells i Giraldo Dotil, Barcelona, (1603).

Constitutions, capítols y actes de Cort, fetas y atorgats per la S.C.R. Magestat del rey nostre senyor don Felip IV de Aragó y V de Castella, comte de Barcelona et etc. En la primera Cort celebrada als cathalans en la ciutat de Barcelona en lo Monastir de Sant Francesch en los anys 1701 y 1702, Rafel Figueró, Barcelona, (1702).

Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vols. V-VII, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Departament de la Presidència, (1999-2002).

Fuentes secundarias

ALBAREDA, J. (2007). “La represa del constitucionalisme (1701-1706)”, Revista de Dret Històric Català, 7, pp. 113-133.

ÁLVAREZ-OSSORIO, A. (2001). “Neoforalismo y Nueva Planta. El gobierno provincial de la monarquía de Carlos II en Europa”. En ALCALÁ-ZAMORA, J., BELENGUER, E. (Coords.), Calderón de la Barca y la España del Barroco, (pp. 1061-1089). Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

CAPDEFERRO I PLA, J. (2012) Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes, Lleida, Fundació Noguera.

CAPDEFERRO I PLA, J., SERRA I PUIG, E. (2015a) El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713), Barcelona, Parlament de Catalunya – Departament de Justícia.

CAPDEFERRO I PLA, J., SERRA I PUIG, E. (2015b) Casos davant del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (1702-1713), Barcelona, Parlament de Catalunya – Departament de Justícia.

CORONA, C. (2001), El pretendido neoforalismo de la corona de Aragón: de los reinos de Aragón y Valencia al principado de Cataluña. En ALCALÁ-ZAMORA, J., BELENGUER, E. (Coords.), Calderón de la Barca y la España del Barroco, (pp. 1027-1059). Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

CORONA, C. (2006), El pretendido neoforalismo, la excepcionalidad de las Cortes del Reino de Aragón y de sucesión a la Corona de España. En BELENGUER, E., GARÍN, F. (Eds.), La Corona de Aragón, siglos XII-XVIII, (pp. 321-335). Valencia, Generalitat Valenciana – SEACEX.

DANTÍ, J. (1990) Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693), Barcelona, Curial.

ELLIOTT, J. H. (1965) La España Imperial, 1469-1716, Barcelona, Vicens Vives.

FERRO, V. (1987) El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo.

FIORAVANTI, M. (2014) Constitucionalismo. Experiencias históricas y tendencias actuales, Madrid, Trotta.

GARCÍA CÁRCEL, R. (1985) Historia de Catalunya, siglos XVI y XVII, Barcelona, Ariel.

GARCÍA MARTÍNEZ, S. (1980) Els fonaments del País Valencià modern, Valencia, Tres i Quatre.

GIL PUJOL (2001), La Corona de Aragón a finales del siglo XVII: a vueltas con el neoforalismo. En FERNÁNDEZ ALBALADEJO, P. (Ed.) Los Borbones. Dinastía y memoria de nación en la España del siglo XVIII, (pp. 97-115). Madrid, Casa de Velázquez – Marcial Pons.

GORDON, S. (1999) Controlling the State: constitutionalism from ancient Athens to today, Massachussets, Hardvard University Press.

HESPANHA, A. M. (1989) Vísperas del Leviatán: instituciones y poder político (Portugal, siglo XVII), Madrid, Taurus.

IGLESIA, A. (1995) “La realidad estatal catalana”, Manuscrits: revista d’història moderna, 13, pp. 123-142.

JIMÉNEZ ASENSIO, R. (2005) El constitucionalismo: proceso de formación y fundamentos del Derecho constitucional, Madrid, Marcial Pons (3ª Ed.).

LLINÁS ALMADANA, P. (1990) “La Visita del General: el procedimiento de control de los funcionarios dependientes de la Diputació del General de Catalunya (1653-1701)”, Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 10, pp. 177-193.

LÓPEZ BOFILL, H. (2009) Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat, Barcelona, Tria.

MARTÍ FRAGA, E. (2016) El Braç Militar de Catalunya (1602-1714), València, Publicacions de la Universitat de València.

MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, M. A. (2006) Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII, Barcelona, Fundació Noguera.

MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, M. A. (2010) La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa foral, Barcelona, Fundació Noguera.

OLEART, O. (1993) “La creació del dret: els anomenats capítols del redreç del General de Catalunya”, Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 13-1, pp. 245-258.

PÉREZ LATRE, M. (2003) Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI, Vic, Eumo.

PUIG BORDERA, E. (2011) Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705). (Tesis de Doctorado en Historia). Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.

REGLÀ, J. (1956) Els virreis de Catalunya, Barcelona, Teide.

RIBALTA HARO, J. (1993) “De Natura Deputationis Cataloniae, una aproximación a través de la literatura polemista del Seiscientos”, Historia, Instituciones, Documentos, 20, pp. 403-472.

SÁNCHEZ MARCOS, F. (1982) “El autogobierno perdido en 1652: el control por Madrid de la vida política de Cataluña durante el virreinato de don Juan de Austria (1653-1656)”, Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 2, pp. 101-125.

SÁNCHEZ MARCOS, F. (1983) Cataluña y el gobierno central tras la Guerra de los Segadores (1652-1679), Barcelona, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.

SERRA I PUIG, E. (1997) “Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió”, Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 17, pp. 191-216.

SERRA I PUIG, E. (2001) El pas de rosca en el camí de l’austriacisme. En ALBAREDA I SALVADÓ, J. (Ed.) Del patriotisme al catalanisme: societat i política (segles XVI-XIX) (pp. 71-103) Vic, Eumo.

SERRA I PUIG, E. (2011) La Generalitat de Catalunya entre 1652 i 1700. En DD.AA. Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys (pp. 199-219). Barcelona, Generalitat de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans.

SERRA I PUIG, E. (Coord.) (2015) Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714), vol. I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

SIMON I TARRÉS, A. (1999) Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

SIMON I TARRÉS, A. (2006) “L’estatus de Barcelona després de la Pau dels Pirineus, presidi o ciutadella?”, Estudis: revista de historia moderna, 32, pp. 237-262.

SIMON I TARRÉS, A. (2011a) Del 1640 al 1705.

L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea, València, Publicacions de la Universitat de València.

SIMON I TARRÉS, A. (2011b) Mitos historiográficos sobre la relación Cataluña-España en la construcción del estado moderno. Una lectura crítica de la historiografía nacionalista española. En MUNITA LOINAZ, J. A. (Coord.) Mitificadores del pasado, falsarios de la historia: historia medieval, moderna y de América, (pp. 91-108). Bilbao, Euskal Herrico Unibertsitateko Argitalpen Zerbitzua.

TORRA I PRAT, R. (2014a) “La Visita del General de Catalunya. Una institució desconeguda (segles XVI-XVIII)”, Afers, fulls de recerca i pensament, 77, pp. 149-171.

TORRA I PRAT, R. (2014b) “Mites o realitats? Sobre el paper de les Corts Catalanes altmodernes com a generadores de dret. El cas de la Visita del General”, Estudis: revista de historia moderna, 40, pp. 115-132.

TORRA I PRAT, R. (2015) “La fiscalización de la actividad de los oficiales de la Generalitat de Cataluña en la época moderna. La Visita del General de Cataluña y su funcionamiento”, Cuadernos de Historia del Derecho, 22, pp. 295-317.

TORRA I PRAT, R. (2016) “El juego de las instituciones. Políticas de la Visita del General de Catalunya durante la primera mitad del siglo XVII”, Tiempos Modernos: revista electrónica de historia moderna, 32, pp. 249-279.

TORRA I PRAT, R. (2017) “Repressió institucional i constitucionalisme vindicat: les ambaixades de la Diputació del General a Felip II durant el bienni de 1594-1596”, Afers, fulls de recerca i pensament, 86, pp. 221-248.

TORRAS I RIBÉ, J.M. (1991) El projecte de repressió dels catalans de 1652. En VV. AA. La Revolució Catalana de 1640, (pp. 241-290). Barcelona, Crítica.

TORRAS I RIBÉ, J.M. (1993) “El control polític de les insaculacions del Consell de Cent de Barcelona (1652-1700), Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 13-1, pp. 457-468.

Tractat dels Pirineus de 1659, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2011.

VILLANUEVA, J. (2002) El concepto de soberanía en las polémicas previas a la Revuelta Catalana de 1640. (Tesis de Doctorado en Historia). Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.



Copyright (c) 2018 Magallánica : revista de historia moderna

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.


Magallánica : Revista de Historia Moderna es editada por el Grupo de Investigación en Historia de Europa Moderna de la Facultad de Humanidades de la Universidad Nacional de Mar del Plata y por la Red de Historia Moderna
Correo electrónico: magallanicahistoriamoderna@gmail.com | Web: http://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/magallanica

ISSN 2422-779X (en línea)

Licencia Creative Commons se encuentra bajo Licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional

La Dirección no se responsabiliza por las opiniones vertidas en los artículos firmados.
Los derechos de reproducción o traducción de los artículos son reservados.

Por correspondencia y/o canje dirigirse a:  Departamento de Historia | Funes 3350 | (B7602AYL) Mar del Plata | Argentina


Resultados de evaluación:


Magallánica... es evaluada por:

    

 

      

Magallánica...se encuentra en las siguientes bases de datos:

 

 

    

 

     

 

Miembro de: